dijous, 8 de juliol de 2010

He vestit el meu cor

He vestit el meu cor
de silenci mentre criden
desesperats els meus ulls
els mots que no surten
de dins meu.
Crida el cos
en les terribles hores de la nit
quan ha marxat la són
del meu cap
i es colpegen els ossos
esmorteïts per la pell
contra les parets
velles i buides
de la llar on ja no hi ets.
Esgotat per la són absent,
per l’angoixa que m’oprimeix,
per la ràbia que m’emmetzina,
jec estirat en un terra moll de sang,
suor i llàgrimes que m’assaona
dins el forn creixent de l’habitacle,
gemegant incomprensible
multitud de cops el teu nom,
mentre seguit es repeteix
una lletania de perquès.
Safe Creative #1007086764481
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/07/crits.html

1 comentari:

María ha dit...

Vestir el corazón de emociones, es estar vivo.

Tus versos son divinos, un placer, volver a leerlos.

Un saludo.