El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Abraça’m ara
i vine als meus llavis,
dóna’m un bes nou.
Plora el petit,
la mare ho aguanta
i mira al cel.
Aquell darrer bes
a la porta del final
em trencà el cor.
S’escapa dels ulls
la mirada perduda
que t’està buscant.
Minut a minut
es desgrana el meu temps,
sol, esperant-te.
Camina pel cel
fet tot d’arena i fang
on es trobaran?