El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 28 d’agost del 2017

Es tanquen les finestres

›
Es tanquen les finestres que abans m'oferien matolls de mots verges, versos amb llum de lluna, paraules amb la sa...
dimarts, 15 d’agost del 2017

Deixa'm plorar

›
Deixa'm plorar en ma tenebrosa solitud. Que el rostre amarat de salabror no oblidi mai el seu record. Deixa'm plorar ...
1 comentari:
dilluns, 14 d’agost del 2017

Mare!

›
Mare!, l'esclat de la Festa Major m'adorm. Mare!, cada cop et sento més a prop. Mare!, el camí que t'allunyà, em ...
1 comentari:
diumenge, 6 d’agost del 2017

Cau de la tenora

›
Cau de la tenora el darrer so i entre la remor de les veus en un clar comiat, enceta com en una segona part el rítmic rep...
dissabte, 5 d’agost del 2017

Com un rodamón perdut

›
Com un rodamón perdut buscant-te per la ciutat mirant entre la gent passant. Històries que es van gastant silents entre la rest...
divendres, 4 d’agost del 2017

Escrivia al vent

›
Escrivia al vent, com eren les pells, on et buscava, en la teva absència, com eren els llavis que em deixaven penyores de l...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.