dilluns, 14 d’agost del 2017

Mare!



Mare!,
l'esclat de la Festa Major m'adorm.
Mare!,
cada cop et sento més a prop.
Mare!,
el camí que t'allunyà, em porta a tu.
Mare!,
Josep plora per dins i els xiquets parlen fluix.
Mare!,
tinc són i vull parlar amb tu.
Mare!,
si vull plorar, podré, fer-ho al teu costat?
Mare!,
abraça'm fort tinc fred.
Mare!,
que faré sense ells, i ells que faran...
Mare!,
tinc quatre capolls que vull veure florir.
Mare!,
com és que et repeteixo tant?
Mare!,
te tinc al cor, i el pare, resta callat?
Mare!,
no tinc dolor al cor, només tristor.
Mare!,
no vull venir, tinc són, vull tornar enrere.
Mare!,
dóna'm un petó, començo a tenir temor.
Mare!,
la sang se'm fa gel i necessito escalfor.
Mare!,
on ets mare, que no em respons?

1 comentari:

  1. La mare...Encara que no ens respongui sempre podem parlar amb ella i segur que ens escolta i potser ens reconforta amb un alè suau com el vol d'una papallona...
    Petonets.

    ResponElimina