Mare!,
l'esclat
de la Festa Major m'adorm.
Mare!,
cada
cop et sento més a prop.
Mare!,
el
camí que t'allunyà, em porta a tu.
Mare!,
Josep
plora per dins i els xiquets parlen fluix.
Mare!,
tinc
són i vull parlar amb tu.
Mare!,
si
vull plorar, podré, fer-ho al teu costat?
Mare!,
abraça'm
fort tinc fred.
Mare!,
que
faré sense ells, i ells que faran...
Mare!,
tinc
quatre capolls que vull veure florir.
Mare!,
com
és que et repeteixo tant?
Mare!,
te
tinc al cor, i el pare, resta callat?
Mare!,
no
tinc dolor al cor, només tristor.
Mare!,
no
vull venir, tinc són, vull tornar enrere.
Mare!,
dóna'm
un petó, començo a tenir temor.
Mare!,
la
sang se'm fa gel i necessito escalfor.
Mare!,
on
ets mare, que no em respons?
La mare...Encara que no ens respongui sempre podem parlar amb ella i segur que ens escolta i potser ens reconforta amb un alè suau com el vol d'una papallona...
ResponEliminaPetonets.