dimarts, 15 d’agost del 2017

Deixa'm plorar



Deixa'm plorar
en ma tenebrosa solitud.
Que el rostre amarat de salabror
no oblidi mai el seu record.
Deixa'm plorar
el dolor per qui se'n va
i pel foc roent de qui es queda.
Deixa'm plorar
pels mots callats que mai hem dit
i ara arriben tard,
per les mans tremoloses
que ja no clouran més mans.
Deixa'm plorar
per les rialles d'infants
que perden sense saber,
que ploren sense notar,
el forat d'una absència
que es farà gran.
Deixa'm plorar
en ma callada solitud
al teu costat.

1 comentari:

  1. No em pas de demanar permís per plorar...Les llàgrimes són la pluja que ens neteja la mirada i de retruc es poden veure els sentiments que amaga l'ànima!
    Bon vespre.

    ResponElimina