dilluns, 28 d’agost del 2017

Es tanquen les finestres


Es tanquen les finestres
que abans m'oferien
matolls de mots verges,
versos amb llum de lluna,
paraules amb la salabror de la mar.
Sons que s'escampaven de set en set,
entre silencis de boires matinals.
I, ara, no puc tornar a llegir aquells tresors
amagats.
Gràcies pels plaers
que un dia em vas oferir,
i de tant en tant compartir
en nits de lluna clara.
Invitats al sopar de galindaines escrites
retrobaran de nou el plaer
que a les  ànimes mortals
ens nega la nimfa de la poesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada