Es tanquen les finestres

Es tanquen les finestres

que abans m'oferien

matolls de mots verges,

versos amb llum de lluna,

paraules amb la salabror de la mar.

Sons que s'escampaven de set en set,

entre silencis de boires matinals.

I, ara, no puc tornar a llegir aquells tresors

amagats.

Gràcies pels plaers

que un dia em vas oferir,

i de tant en tant compartir
en nits de lluna clara.

Invitats al sopar de galindaines escrites

retrobaran de nou el plaer

que a les  ànimes mortals

ens nega la nimfa de la poesia.