dissabte, 2 de setembre del 2017

Duus el meu jaç



Duus el meu jaç
cobrint-te el pit,
i una rialla enlluerna el sol
que s'amaga
rere uns núvols
que et miren des de dalt.
Passejant entre bancals
de vinya verda,
recordes els petons  juganers
que he deixat pel teu cos,
perduts entre corbes
del cos nu, 
fa uns instants
que t'has vestit,
i m'ofereixes el somriure
mes dolç que mai he vist.
Vens caminant estirada
pel camí,
vens  pausada cap a mi.
Et veig apropant-te
i en venen ganes d'estrenye't
entre els braços
i fer volar més petons
pel cel del teu voltant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada