Duus el meu jaç

Duus el meu jaç

cobrint-te el pit,

i una rialla enlluerna el sol

que s'amaga

rere uns núvols

que et miren des de dalt.

Passejant entre bancals

de vinya verda,

recordes els petons  juganers

que he deixat pel teu cos,

perduts entre corbes

del cos nu, 
fa uns instants

que t'has vestit,

i m'ofereixes el somriure

mes dolç que mai he vist.

Vens caminant estirada

pel camí,

vens  pausada cap a mi.

Et veig apropant-te

i en venen ganes d'estrenye't

entre els braços

i fer volar més petons

pel cel del teu voltant.