El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dijous, 31 de març del 2011

Si jo també he de confessar

›
Si jo també he de confessar, com faré per dir-te els pecats que ja saps? Sí són pecats de silenci, si són somnis d’estimar, si són dits...
dimecres, 30 de març del 2011

Segada de dalt avall

›
Segada de dalt avall cau feta miques l’ànima trontollant dins d’un cos marcit, rere uns ulls de vidre i un mig somriure que neix en el...
dilluns, 28 de març del 2011

Entelat entre miralls apagats

›
Entelat entre miralls apagats per vels de records, somnis que s’aturen en reflexos que mai arriben, pors que es fan pell en la vella pe...
diumenge, 27 de març del 2011

Cau del calendari

›
Cau del calendari con d’un arbre a la tardor les fulles que el temps marca com caducs records que ja han passat, i amb cada dia que c...
dissabte, 26 de març del 2011

Camines camins mil cops caminats

›
Camines camins mil cops caminats, i sempre trobes un lloc on mai hi havies posat el peu. Mires el cel mil cops cada nit, i sempre trobes...
1 comentari:
divendres, 25 de març del 2011

Marquen els passos

›
Marquen els passos un camí d’adéus que m’allunya dels records d’un passat ple de silencis i negatives. Ballo amb remolins als peus seg...
dijous, 24 de març del 2011

Degoten com pluja de sang

›
Degoten com pluja de sang, les paraules ferides que surten de dins, d’un cor sagnant per agulles de silenci, que em trontollen l’espera...
dimecres, 23 de març del 2011

No em busquis

›
No em busquis en les hores perdudes, allí al cau on he viscut esperant mots que no arriben, paraules que no pesen l’alè que les porta...
1 comentari:
dimarts, 22 de març del 2011

Si jo pogués, com voldria

›
Si jo pogués, com voldria que la mar em netegés la memòria de petons vells. Si jo pogués, com voldria que el vent enlairés els cabells ...
1 comentari:
dilluns, 21 de març del 2011

Fos a l’ombra de la tarda

›
Fos a l’ombra de la tarda, d’un hivern qualsevol, sota un fanal apagat, en una cantonada qualsevol, cerco amb la mirada, més enllà del ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.