per vels de records,
somnis que s’aturen en reflexos
que mai arriben,
pors que es fan pell
en la vella pell
que el temps omple de plecs,
em deixo anar al vol
d’ocells imaginaris,
companys d’infortuni i desacords,
sota la llum
que es desfà d’estels llunys
quan moren de desamor.
Creuen els mots
camins pel mar insondable
del pensament,
cada cop més fosc,
cada vegada més tenebrós,
seguint en un deliri imperceptible
el camí d’una lluna
que em canta el teu nom.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/03/desnudez.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada