dimarts, 22 de març del 2011

Si jo pogués, com voldria

Si jo pogués, com voldria
que la mar em netegés
la memòria de petons vells.
Si jo pogués, com voldria
que el vent enlairés els cabells
i fes fora aquells pensaments
que em porten a patir el teu desamor.
Si jo pogués, com voldria
que la pluja em tragués
del cos l’olor del teu.
Si jo pogués, com voldria que...
Però em mana el cor
i em demana
que et segueixi estimant,
tot i estant pacient a l’ombra
i de tant en tant lluny del teu cor,
esperant que una nit
amb camí de raig de lluna
pugui entrar en els teus somnis
i somiar-te feliç amb mi.
Safe Creative #1103238791685

1 comentari:

  1. Si puguessis, com voldries,
    omplir la buidor que hi ha al teu cor
    buidant de la memòria el seu record;

    si en les hores baixes de l’amor
    la imatge dels seus ulls no il.luminessin
    els teus dits triant paraules d’enyor;

    si el paper que recull la tinta seca de l’oblit
    no s’impregnés de les llàgrimes que escrius
    en la trista solitud de cada nit;

    Si no puguessis, com voldries,
    sentir, plorar, morir en mans d’un sentiment
    que et fa poeta llençant paraules al vent,
    que plouen tendres sobre cors massa dolguts
    i els enamora dolçament;

    què inspiraria doncs la meva mà
    de poetessa, llençant paraules al cel
    i esperant que ploguin, missatgeres,
    mots d’amor sobre la teva pell
    i t’enamorin com fas tu?

    Si pugués, com voldria…

    ResponElimina