El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimecres, 30 de juny del 2010

Miro des del cim

›
  Miro des del cim, on s’acaba la cabana de pedra seca, on li venta la cara l’aire fred de la muntanya. Miro més enllà en ...
dimarts, 29 de juny del 2010

Quan el vespre

›
  Quan el vespre es pinta per rebre la nit, camina el sol cap   ponent, allargassa ombres i empetiteixen les paraules. No cal re...
dilluns, 28 de juny del 2010

A la punta

›
  A la punta on la mar i la riera s’abracen. On l’horitzó s’amaga rere un puntal pedregós de roques i oblits. El temps em deix...
diumenge, 27 de juny del 2010

Com dracs emergents

›
  Com dracs emergents que recorden versos perduts d’una antiguitat oblidada. Surten rocalls de la mar enamorada. Esclat un verd ...
dissabte, 26 de juny del 2010

A espatlles dels estels

›
A espatlles dels estels guardo dins meu amagats tots els sentiments que no han sortir: prohibit tenir-los, prohibit dir-t’ho, impensab...
2 comentaris:
divendres, 25 de juny del 2010

I mentre voles més enllà

›
I mentre voles més enllà del meu territori, acoto el cap i faig una sonada, dormo amb la tranqui-la creença que tornaràs, més sàvia, ...
1 comentari:
dijous, 24 de juny del 2010

I tot i així hem pintat el silenci

›
I tot i així hem pintat el silenci amb els colors de l’oblit en nits de lluna nova on els estels son diamants diminuts en una mina de c...
1 comentari:
dimecres, 23 de juny del 2010

Hores

›
Hores... Les lloses del temps que trepitgem sense adonar-nos que mai ho tornarem a fer. Ingràvides en un espai fosc on no veiem el que...
1 comentari:
dimarts, 22 de juny del 2010

Com un poltre rebel

›
Com un poltre rebel, piques els cascs en l’empedrat de la meva memòria i refuses esser només un record més. Piques ben fort les peüll...
dilluns, 21 de juny del 2010

Va tancant-se el piano

›
Va tancant-se el piano alhora que es clouen com parpelles els fanals del carrer. Reflecteix la llum dels primers raigs de sol els toll...
2 comentaris:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.