A la punta
on la mar i la riera
s’abracen.
On l’horitzó s’amaga
rere un puntal pedregós
de roques i oblits.
El temps em deixà fer
una glorieta
per veure passar els dies,
gaudir de la fresca nit
i enyorar tot el que he perdut.
No ploro les mancances.
No ploro l’esdevenir.
Ploro les pluges
que em perdré,
sense poder mirar la mar,
tot sol.
Sense cap record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada