A espatlles dels estels

A espatlles dels estels
guardo dins meu
amagats tots els sentiments
que no han sortir:
prohibit tenir-los,
prohibit dir-t’ho,
impensable sentir-ho
dels teus llavis.
Amagats els secrets de l’estima
que guardo en el silenci
de les nits fosques i els dies nuvolats,
grisos com l’existència
a la qua em veig abocat.
A espatlles de la gent
m’amago per estimar-te,
secret callat dins la boira
que m’embolcalla
fugint de mirades
que em traeixen i mots
que espelleten
de viu en viu el cor adolorit.
Tinc sense voler tenir
el millor secret amagat
per mi ben endins
i tot i així en sento trist,
molt trist.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/06/secreto.html