dijous, 17 de juny del 2010

Hores

Hores...
Les lloses del temps
que trepitgem
sense adonar-nos
que mai ho tornarem a fer.
Ingràvides en un espai fosc
on no veiem el que hi ha davant,
barreja de fetge i fel
i estones de sucre i mel.
Hores...
Les més perdudes,
les més anhelades,
les més compartides,
les més temudes.
Hores...
Sorra que s’escapa
entre els dits
de la gegantesca mà
que és la nostra vida.
Hores...
De solitud,
d’esperança,
de precs,
d’enyor,
de...
Hores...
Que neixen i es marceixen
al nostre voltant
com primerenques
flors de primavera.
Hores...
Safe Creative #1006176617782
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/06/horas.html
a

1 comentari:

  1. maria varu20 de juny del 2010, a les 22:10

    són les empremtes
    del nostre caminar
    no sempre encertat
    no sempre adient
    potser ni desitjades
    d’altres tant breus
    com un sospir

    però els dies
    empenyen amb força
    tant atrafegats alguns
    que ni tant sols
    els veiem creuar
    i si ens hi fixem massa
    s’estiren de tal manera
    que ofeguen el nostre pas

    el batibull
    entre unes i les altres
    fan que la vida sigui
    un ràpid passejar

    ResponElimina