Com un poltre rebel

Com un poltre rebel,
piques els cascs
en l’empedrat
de la meva memòria
i refuses esser només
un record més.
Piques ben fort
les peülles al terra
i repiquen els sons
dins meu,
cada cop un instant
viscut amb tu i per tu,
i amb cada retruc el batec
d’un cor enamorat,
fa brollar pel cap baix
dels ulls aquell broll salat
que em demanes en ta absència
i no clavat
que et duc plantada
fins a la soca-rel del cor
des de la primera mirada.
I em demanes que no t’oblidi,
si abans m’oblidaria de viure,
que perdre un moment
de no sentir-te
que ets a la vora
o ben endins.
Com un poltre rebel
lluites en va per la teva memòria
una batalla perduda...

http://mariangardi.blogspot.com/2010/06/cultivarme-en-tu-humedad.html#comments