Em desperto mirant

Em desperto mirant

un finestral desconegut,

i s'encenen

com llumins en la nit

els records dels petons

que ens donat.

El llit,

calent encara

es mostra buit

amb el llençol rebregat,

has marxat.

Un temps enganyós

es deturà per uns instants

i dur-nos mig

d'amagat

moments

per poder-nos estimar.

Quans matins no he somiat,

que fos veritat,

el que aquest ha passat.

Quants silencis

he viscut pensant en tu,

com aquest,

sense que abans

hagis marxat.

Perduts entre la gent,

 ens hem donat,

petons breus de comiat,

per si un cas mirava

la gent del costat.

Entre la penombra

que s'esmuny,

venen nous records,

dels teus dits,

dels teus pits,

d'un cos jugant amunt i avall,

d'una rialla

que es fa somrís

i d'un somriure

que m'acaricia fins

que s'acaba

amb un petó,

curt,

de comiat.

I el temps dirà quan,

i dirà on,

i quin serà potser

el finestral desconegut,

que em desperti

nous records.