Amb
la dolçor del teu nom
en
els meus llavis,
em
despert avui
entre
els llençols buits
i
l'escalfor escapant-se
a
poc a poc.
El
somriure agredolç
m'acompanyarà
en
aquest solitari aniversari.
Ni
tant sols
el
so dels teus mots,
de
ben segur, ara llunyans,
seran
companys d'instants perduts.
Un
bes et deix volant,
recordatori
fidel,
del
meu pensament constant.
Si
pogués dir-te Amor, aquest mot,
premen
les mans ben fort,
i
dansant els cants
que
el vent ens volgués tocar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada