He
anat al cafè
com
cada cop
que
m'ho has demanat,
esperaré
fins que arribis
i
em contis lo feliç
que
et fa
i
els petits danys col·laterals
que
t'ha portat.
Sabent
com frisa el cervell
per
escoltar la teva veu
i
entendre perquè ho faig,
si
tu ja ho saps.
Caminaré
a poc a poc
pel
teu stand
i
veure't des del carrer,
fugint
en el darrer instant,
si
tu ja saps el que jo sent.
Ho
sabré tot sense escoltar
res
de res,
mirant-te
als ulls,
sabré
que només
podré
ser aquell mirall
que
et retorna
el
que vols escoltar,
sense
deixar-me parlar.
He
anat al cafè
com
cada cop
que
m'ho has demanat,
esperaré
fins que arribis
i
pot ser algun dia
em
podré aixecar
abans
que et puguis seure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada