Sóc aquell ahir

Sóc aquell ahir

que no va venir,

i que mai tornarà.

Sóc aquell temps on somiar

era compartir futurs incerts

entre petons

que s'anaven escapant.

Sóc aquelles nits

que es feien eternes a la ciutat

sense marxar d'aquell carrer

on escoltàvem les cançons

que ens parlaven de solituds

que encara no havíem tastat.

Sóc aquella ombra

que s'escola en la nit

mentre li fas l'amor apassionada,

pensant de lluny en un record

que mai es produí.

Sóc el mot eteri

que t'arriba

i et parla de carícies

i et fan reviure temps de versos

que s'escampaven

pel menjador

on compartir-ho era tot.

Sóc el bes

que t'arriba un cop a l'any

com un comiat,

com un regal

i et deixa

després, un regust amarg.

Sóc la carícia

que t'arriba en la tardor

d'un dia perdut en el calendari,

de tant en tant

i que fuig d'amagat

entre esclat d'humanitat.

Sóc la paraula

que t'encercla

i no deix de prémer el cor

que tant et va estimar

i que mai ho vol deixar.

Sóc la nit

que et vas prohibir

per la resta del demà,

perdut entre les ones de la mar,

mirant com marxa

el tren de l'eternitat.