Em deixes el silenci com a company
mentre recordo el darrer instant,
el darrer petó,
la carícia encara càlida en el meu cos.
Fets tots plens d'amor,
fets tots amb les fugisseres paraules
d'una quotidianitat malaltissa,
d'un defugir constant,
un cercar etern de les paraules
esperades,
d'una mirada de tant en tant,
d'aquell tacte que s'escapa
entre els dits
en comptades ocasions.
Esquives amb mots foscos
les preguntes dels meus ulls,
però no deixes inertes
les sensacions de la pell,
encara que només duri el pas
d'un estel fugaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada