I entre els cabells

I entre els cabells

naveguen els meus dits,

descansant com en un port

els llavis en els seus.

Recordo que en deies

eren mentides, els mots,

que et parlaven d'ella.

Descansen nusos els cossos

després de l'exercici

desesperat

que nosaltres sabem

lluny de l'amor.

Un clam,

de solitud llunyana compartida.

Hem fet nostre, el llit furtiu

que no vas voler conèixer amb mi.

Els seus llargs cabells

embolcallen les tristors

amuntegades dels nostres cors.

I són les furtives carícies,

bàlsam que va atenuant

les velles ferides.

Tants silencis en el temps,

tantes paraules, per tu,

amb vernís de mentida,

per mostrar-te recelosa

d'un no res compartit.

Tan negar-me

les estones implorades

i els mots callats

entre somriures

i petons d'esbiaix.

Tancant portes

que altres cors trencats,

han entreobert dolçament,

sabent que no hi ha

res a guanyar, ni res a perdre,

només compartir la soledat distant

que altres cors  ens han deixat.