dissabte, 14 de juny del 2014

I jo deixar que cada mot



I jo deixar que cada mot
sigui la futura llavor
dels instants d'un futur proper,
restar silent
mentre es desenvolupen
entre pluges d'estels
i regats pels raig
de la lluna vagin creixent.
Acaronar altres records,
mentre espero el moment
de fer-los presents
amb nous records
que encara no ho són.
Veure passar els núvols
de vespres de tardor,
d'hivern,
 de primavera
o fins i tot d'un càlid estiu,
esperant un retorn
que s'allargassa.
Puc sentir la vida
-com tu- mentre passa,
mentre marca el cos
envellint la pell i el cor,
fent feble tot allò
que abans era fort,
mentre s'escapa lentament
batec  a batec
la poca força
que li resta al meu alè. 

1 comentari:

  1. ¡sentir la vida!

    sentir el desig de ser-ho tot
    i ser només un instant petit

    arreplagar-ho tot
    i recollir-ne només els records

    llaurar amb sentit els camps
    per recollir l’esdeveniment dels fruïts

    ¡sentir la vida!
    arreplegar i deixar anar
    viure i deixar morir
    saciar-se per quedar-se buit

    i cada matí
    somriure al dia que neix
    i saber dir adéu
    al que se’n va

    ... sentir la vida..
    el tatuatge inacabat
    d’un batec

    ResponElimina