I
jo deixar que cada mot
sigui
la futura llavor
dels
instants d'un futur proper,
restar
silent
mentre
es desenvolupen
entre
pluges d'estels
i
regats pels raig
de
la lluna vagin creixent.
Acaronar
altres records,
mentre
espero el moment
de
fer-los presents
amb
nous records
que
encara no ho són.
Veure
passar els núvols
de
vespres de tardor,
d'hivern,
de primavera
o
fins i tot d'un càlid estiu,
esperant
un retorn
que
s'allargassa.
Puc
sentir la vida
-com
tu- mentre passa,
mentre
marca el cos
envellint
la pell i el cor,
fent
feble tot allò
que
abans era fort,
mentre
s'escapa lentament
batec a batec
la
poca força
que
li resta al meu alè.
¡sentir la vida!
ResponEliminasentir el desig de ser-ho tot
i ser només un instant petit
arreplagar-ho tot
i recollir-ne només els records
llaurar amb sentit els camps
per recollir l’esdeveniment dels fruïts
¡sentir la vida!
arreplegar i deixar anar
viure i deixar morir
saciar-se per quedar-se buit
i cada matí
somriure al dia que neix
i saber dir adéu
al que se’n va
... sentir la vida..
el tatuatge inacabat
d’un batec