diumenge, 8 de juny del 2014

Deixa'm morir



Deixa'm morir
amb el regust
de cirera madura
dels teus llavis
en els meus,
amb el tacte càlid
del teu cos
en el record tàctil
dels meus dits,
amb el murmuri suau
dels teus sons
que van caient
a poc a poc.
Deixa'm morir
gronxat per un mar
d'ones blanques
caient en les teves espatlles
acabades de pentinar,
mentre pintem
amb colors aigualits
aquells records compartits
 al llarg de tants anys,
de nits vetllant fills
i netejant de plugim els estels.
deixa'm morir
molt abans
que la memòria
ens desfasi un passat
ple de llumins
que mai voldran ser apagats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada