Deixa'm
morir
amb
el regust
de
cirera madura
dels
teus llavis
en
els meus,
amb
el tacte càlid
del
teu cos
en
el record tàctil
dels
meus dits,
amb
el murmuri suau
dels
teus sons
que
van caient
a
poc a poc.
Deixa'm
morir
gronxat
per un mar
d'ones
blanques
caient
en les teves espatlles
acabades
de pentinar,
mentre
pintem
amb
colors aigualits
aquells
records compartits
al llarg de tants anys,
de
nits vetllant fills
i
netejant de plugim els estels.
deixa'm
morir
molt
abans
que
la memòria
ens
desfasi un passat
ple
de llumins
que
mai voldran ser apagats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada