No
n'hi ha prou amb el petó fugisser,
ni
amb l'estel que cau,
ni
aquella carícia
que
és com un tel de teranyina.
No
n'hi ha prou amb el mot cridaner
la
tremolor del cos suau,
ni
la rialla fictícia
que
es com una altra enganyifa.
N'hi
ha prou
amb
la llàgrima descendent,
el
tacte de la mà calent.
N'hi
ha prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada