El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimarts, 24 d’abril del 2018

Un dia d’abril

›
  Un dia d’abril solejat festiu, el sol encara aguanta ferm al cel. La tarda càlida dóna per recordar i el pensament vola ...
dilluns, 23 d’abril del 2018

Voldria ser el drac

›
  Voldria ser el drac d’un conte de roses i llibres, sense espases ni llances. Mot de versos. Flor sense espina. Llibre prim de ...
divendres, 20 d’abril del 2018

Miro el mirall

›
  Miro el mirall de la finestra que tinc i veig a fora allò que voldria dins. Ploro, és vidre.   https://dallobelldallosublim.blog...
dijous, 19 d’abril del 2018

Tanca la nit el silenci

›
Tanca la nit el silenci i s’escapa lànguidament el so escales avall. Un pas sona junt a un altre i un reguitzell més van sonant,...
dimecres, 18 d’abril del 2018

Deslligaré el versos

›
Deslligaré el versos perquè siguin vius i m’ensenyin els mots que mai vaig filar ni tant sols somiar. Sembraré els somnis amb le...
dimarts, 17 d’abril del 2018

A la vora d'un penya-segat

›
A la vora d'un penya-segat veig escapar-se les darreres gavines, cadascuna porta al bec un record compartit, un adéu trenc...
dilluns, 16 d’abril del 2018

La consciència de les mancances

›
  La consciència de les mancances és la llavor del dolor creixent. La vida és lineal, amb revolts, pujades i baixades, però cost...
dijous, 12 d’abril del 2018

Temor té la pluja

›
  Temor té la pluja de despertar-te, Per això plou callada, com una cortina en un dia sense vent, de gotes petites i lleugeres...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.