Deslligaré el versos

Deslligaré el versos

perquè siguin vius

i m’ensenyin els mots

que mai vaig filar

ni tant sols somiar.

Sembraré els somnis

amb les màgiques lletres

que ja he escrit,

o dibuixat,

o pensat

o callat

per no poder-te les dir.

Que fàcil escriure eternitat

i que difícil pensar en ella

i voler restar-hi per sempre,

que valenta.

Mirar als ulls,

fixa la nineta,

amb la nineta

del meu cor

i veure

com creix la seva lluentor,

i potser una mica

és per a mi,

i potser

me la vol donar.

No em deixis,

que jo no puc quedar-me

eternament

a l’eternitat.

La meva humanitat

em condemna a vagar

fins la fi del camí,

anhelant de tornar a viure

els records d’aquells petons,

dels sospirs

en cloure la besada,

del temps trencat

que ja ha fugit.

I mentre el cos se’m desfà

com una imatge de sorra

al vent del passat,

plora pel futur que mai tindré.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/fragilitat.html