dimarts, 17 d’abril del 2018

A la vora d'un penya-segat


A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres gavines,
cadascuna porta al bec
un record compartit,
un adéu trencat
entre un vull
i un silenci escardat.
Tants crits alçats al vent,
tantes mudes respostes
caient del cel.
Em deixes esperant
quelcom que tardarà,
quelcom que no vols deixar escapar.
Parlarem mil cops
i els mateixos sons es repetiran.
Silencis d'allò que vull,
silents sospirs d'allò que vols.
Es marciran pel maig les flors
en finestrals equivocats,
mentre l'agònic sol del meu jardí
esperarà veure-les florir.
Petons deixats a l'aire
cauran al terra buit,
esperant els meus un instant oportú.
A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres esperances
de no perdre algú com tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada