Temor té la pluja
de despertar-te,
Per això plou callada,
com una cortina
en un dia sense vent,
de gotes petites
i lleugeres.
Sembla que en lloc
de caure l’aigua,
només en tinguéssim l
a idea que pot ploure.
Gairebé no et mullaries
si sortissis pel portal de casa,
és una pluja amiga
que no vol molestar.
Com si deixés cada gota
amb la cura
que una mare deixa
l’infantó al bressol
a fer la migdiada.
Com m’agradaria
que la teva mirada tingués
la mateixa tendresa
cada vegada
que ens mirem
de matinada.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/04/dia-de-pluja-vilopriu.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada