El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimarts, 10 de maig del 2016

Visc en terra de boira

›
Visc en terra de boira i dins la lletada pantalla, deix la vida a cada instant. En la boira m’he fet home i en ella m’h...
diumenge, 8 de maig del 2016

El mar fort

›
El mar fort et regala còdols que escolten les veus del món i de nit senten les sirenes cantar. Els meus, són còdols...
dissabte, 7 de maig del 2016

El mar et besa

›
El mar et besa i se'n va, i torna jugant a buscar el bes i deixar-lo escapar, eternament condemnat,   a estima...
1 comentari:
dissabte, 30 d’abril del 2016

En la foscor

›
En la foscor de qualsevol lloc perdut, m’adorm i em perdo en somnis que venen com glopades de vòmits incontrolats. Són deserts que ma...
dilluns, 25 d’abril del 2016

Jo no demano

›
Jo no demano que el teu silenci sigui un llarg poema de mots versats, ni les teves absències èpics monòlegs que m’enjoien el cor. Nom...
1 comentari:
dissabte, 23 d’abril del 2016

La vostra rosa, Senyora,

›
La vostra rosa, Senyora, em clava les punxes del silenci al bell mig de l’esperança i cauen els pètals marcant el pas del temps, només...
1 comentari:
dijous, 21 d’abril del 2016

S’escapen

›
S’escapen en instants perduts les gotes de temps quan intenten ser tinta per fer mots de versos que cauen en nits plenes d’estels, ll...
dimarts, 19 d’abril del 2016

Com una papallona

›
Com una papallona em passeges la teva joventut pel meu voltant, no puc mirar-te més, se’m desboca el vell cor que ja fa temps que no...
dilluns, 18 d’abril del 2016

Dolça nina

›
Dolça nina que de nit regues les meves penes amb els teus plors, i calles tancada com flor de dia en resposta a les m...
diumenge, 17 d’abril del 2016

Surten les paraules

›
Surten les paraules amb mots que desconec, em sonen a comiat quan encara et recordo entre els braços aplegats després d’estimar-nos a...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.