El
mar et besa
i
se'n va,
i
torna jugant
a
buscar el bes
i
deixar-lo escapar,
eternament
condemnat,
a
estima't,
dolça
condemna,
venint
i marxant,
el
mar s'ha fet vell
i
encara et vol estimar.
Llisca
el mar
com
la mà freda
que
et vol acaronar,
i
de cada carícia
un
còdol en fa,
per
poder comptar
els
petons
que
t'ha deixat anar.
I
sabràs quin bes
és
el darrer,
pel
somriure gravat,
que
el ball etern
del
vell mar,
amb
el temps passant,
desfà.
http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html
m'encanta
ResponEliminagracies per la paraules i per la companyia
un bes