El mar fort

El mar fort

et regala còdols

que escolten

les veus del món

i de nit senten

les sirenes cantar.

Els meus,

són còdols de riu,

que l'aigua

em deixa per somiar.

De nit

quan la lluna pinta

d'argent

els teus i els meus,

jo surto a comptar,

i cada còdol

té un estel,

i cada estel

es fa record,

i el record

em pinta absències

que jo voldria oblidar.

Els teus,

ballen de nit

amb ones juganeres

que els volen pentinar,

i no recorden pas

quan eren còdols

al meu costat,

i em sentien dir

que mai et deixaria

d'estimar.

 http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html