Com una papallona
em passeges
la teva joventut
pel meu voltant,
no puc mirar-te més,
se’m desboca el vell cor
que ja fa temps
que no pot deixar
d’estimar-te.
Em fas sentir prat de flors
en un maig ben florit,
em portes la fragància
d’hores viscudes rere teu,
voleiant pensaments
que es fan lletra en ta pell
i llegeixo en ella els versos
que voldria cantar-te
mentre l’escalfor
del teu mirar
em fa sentir-me
en un cel ben proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada