El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Recordo tant cadascun

›
Recordo tant cadascun dels instants abans d’aquells petons, que mai ens vam donar, i cadascuns dels adéus prematurs en que ens vam aco...
dijous, 27 d’octubre del 2011

Torno del balcó

›
Torno del balcó a espatlles de la mar i caminat arribo sota el finestral, enrere el qual volaren aquella nit els coixins dels nostres...
diumenge, 23 d’octubre del 2011

Ahir vaig estar

›
Ahir vaig estar, callat, sobre el balcó que cau damunt la mar, mirat l’horitzó, aquella petita línia blava que tant ens ha separat, B...
2 comentaris:
dimecres, 27 de juliol del 2011

Pell bruna pintada

›
Pell bruna pintada amb rajos de sol marcits, em mires amb ulls que recorden petons de vi negre, regust fort, de terra seca, àrida, estr...
diumenge, 24 de juliol del 2011

Deixa’m mirar-te

›
Deixa’m mirar-te mentre t’apropes. Deixa’m mirar-te mentre retalles el sol fitant un perímetre ple de corbes. Deixa’m mirar-te mentre ...
2 comentaris:
dissabte, 2 de juliol del 2011

Em pintes amb color de flor

›
Em pintes amb color de flor l’esperança de veure’t. Em senyales amb so d’ocells la dringadissa dels teus versos. Em parles del vent rec...
1 comentari:
divendres, 1 de juliol del 2011

Maig té al meu cor divuit flors

›
Maig té al meu cor divuit flors que es marceixen d’any en any. Assedegades de mots que l’estimin, poc a poc van apagant-se els pètals mu...
1 comentari:
diumenge, 26 de juny del 2011

Et diria de quin color

›
Et diria de quin color són les parets dels meus ulls, si pogués dir-te el color de la tristesa. Et podria dir quin regust tinc a la bo...
1 comentari:
dimarts, 31 de maig del 2011

Amb el camí encetat

›
  Amb el camí encetat, portem a la vora sempre, a la Mare. Ella ens acompanya des del primer pas, fins que aprenem a caminar sol...
dilluns, 30 de maig del 2011

Tan a prop com la mare

›
  Tan a prop com la mare que ens ha donat la vida, tenim a Maria, la mare que només coneixem per les oracions. Tot i així la ten...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.