Visites la teva ciutat dels morts

 

Visites la teva ciutat dels morts.

Recordes el vell passat d’amor.

Xerres amb els fantasmes

d’aquell immens dolor.

I mires com comencen

a marcir-se les flors

que li has dut.

Tens una mirada fina

que despulla el temps.

Qui et vegi i t’escolti,

li semblarà que xerres amb algú

que els arbres tapen.

Li parles de mi.

Poca cosa, de revolada.

Però l’esglai d’un somriure

es pinta quan sona el meu nom.

Ja ho sap, el que sents.

Però vols que ho senti,

perquè no li has amagat mai res.

Li fas un petó al vidre,

just davant d’on queda la seva foto.

Aviat tornaré,

i ja et diré les noves

d’aquest entretemps.

Tinguis cura de nosaltres.

I si poguéssim veure’l

com el veu ella,

l’esperit també fa un esglai

de somriure, com el seu.