Avui fa un any

 

Avui fa un any,

i elles soles

et recorden a cada instant.

Et visiten a la ciutat dels morts,

al ritme de les flors mortes,

per canviar-les,

i preguen,

i ploren,

i sorgeixen records

que semblen nous de lluents

que estan de tant recordar.

Li netegeu el balcó

sota la seva foto

i sense donar-se’n

del tot de prompte

els dits s’estiren

per tocar la galta dura

de la foto impresa,

enganxada en el marbre.

Avui fa un any

i res ha canviat,

t’estimen com aquell dia

 i el dia d’abans.

I torna a sorgir una llàgrima de nou.

Recullen els draps

i els papers que han sobrat.

I s’acomiaden dient el teu nom

com quan sortien de casa

per anar a comprar.

Ara no et demana

que preparis el dina o el sopar,

ara l’aperitiu

de cada jorn de visita

són les llàgrimes

que s’eixuga traient

un mocador de la boca

de la màniga.

I repeteix el nom,

i repeteix el comiat.