Cau l’aigua
d’un cel enfadat
i s’omplen els carrers
de les seves llàgrimes.
Em pregunto on estaràs
i si et lliures d’aquest mal.
Temo.
Surto a la recerca.
Una recerca
que no vaig fer
quan te’n vas anar.
Però ara temo.
Pel camí
sense adonar-me’n
entro en baixos i garatges
responent a crits
de plors i d’abandó.
Penso mentre no et trobo
que com jo faig
aquest petit servei,
si tu ho necessites
també trobaràs
el teu salvador
encara que no sigui jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada