Sota el capell

 

Sota el capell

del tot estripat i vell,

guarda els records

com un tresor

que no vol empenyorar

ni en els dies

que no pot menjar.

Però de vegades

els ven per mercats,

sobreviu als mals que porta,

als mals que li estripen l’anima.

Recull els fulls dels seus poemes

en un sarró que duu a l’esquena

i recita tot repetint els versos

que va escrivint.

Parla sol, es com millor està.

Escriu amb la lluna mirant-li de reüll,

s’imagina que la seva ombra

li amagà el seu destí.

Versos que recita de dia i de nit

i que ningú li pot escoltar.