Ha acabat sobre la sorra
d’una mar de fusta o marbre,
per lo freda que està,
tant se val.
No està sola,
altres víctimes l’acompanyen
en aquesta pròpia vetlla,
abans del foc penitent.
No es diuen res entre ells,
potser no en saben de parlar,
o potser el morts ja no parlen.
Els mort ja no parlen.... però poden fer-nos pensar !.
ResponEliminaBen trobat !.