Pujo els darrers esglaons

 

Pujo els darrers esglaons

d’una escala s’acaba.

I pel davant me n’espera

una nova, més llarga i coberta

per una boira que els sol

dels dies anirà esvaint.

Cada pas, cautelós,

alegre, poruc,

il·lusionant,

vindran de nou

amb la lluna que és pon

de vegades tota blanca,

altres creixent o minvant

i també, n’hi haurà

que s’amagui

per vigilar-me des de la foscor.

Miro al cel i em pregunto que m’espera.

Si les ferides d’aquest

que ara marxa se’m curaran

o es faran més profundes.

Si em quedaran paraules

per alliberar el cor

i si els ulls et tornaran a veure.

Un incert futur que com sempre

m’espera sota la llum tentinejant

d’un fanal que es vol apagar.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/blog-post.html