Estic en un bar

 

Estic en un bar,

com sempre sol.

Be, sol no,

avui m’acompanya

una ampolla mig plena ara,

m’estic entrenant

per les darreres ocasions

d’aquestes festes.

Hi hem d’anar entrenats,

no sigui que féssim el ridícul

davant la família

i soltéssim allò

que ens hem anat aguantant tot l’any.

I mentre l’ampolla es va buidant,

el meu astorament  va creixent.

Amb cada glop imatges

que ja no recordava,

m’han anat visitant,

algunes amb sorpresa

per realment no recordar-les,

altres pel dolor que m’infringeixen,

unes altres perquè crec

que no tenen res a veure amb mi.

Vull fer un altre glop,

el darrer em promet.

Se que m’enganyo.

Avui, ara,

vull baixar al meu propi infern

i veure si en sóc capaç

de sortir-me’n viu

d’aquesta dura batalla.

El rom m’ajuda a creure

que puc creure

en poder vèncer

aquesta quimera interna.

No, ara, ja no faré cap glop més.

Per fi m’ho he promès a mi mateix.

A menys que n’enceti

una altra d’ampolla,

cosa que realment

m’estic replantejant seriosament.

Si jo pogués donar-li la culpa

de tot a la persona

amb qui ara mateix hi penso!

Qui sap si ...

en algun moment guanyaré

aquesta lluita interna i sorda?

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/acodados-y-mudos.html