dilluns, 1 de gener del 2024

Havies vingut a mi per estimar-me

 


 

 

Haviesvingut a mi per estimar-me.

Havies deixat que les meves mans

coneguessin el tacte de la teva pell

i la dolçor dels teus llavis,

càlids sobre els meus,

però veig quelcom fosc rere teu

o dins del teu cor.

Vas deixar que tingués el miratge

del teu amor.

Em regalares el teu cos

en les nits d’estius,

miràvem amb els cossos junts

caure les fulles a la tardor.

Dibuixàvem cors amb el baf dels vidres

en les tardes dels hiverns.

I tot em du a pensar

que rere aquests actes afectuosos,

s’amagava quelcom fosc.

Tot i que m’ha fet mal

tot el que m’ha dut aquest adéu callat,

ferint esperances i desigs,

recordo amb joia els moments feliços

que ens van pertànyer en aquell passat.

M’agradaria repassar de nou la teva pell,

i que de nou poguéssim recuperar

el que hem perdut,

podria voler de nou pensar

en els teus llavis per sobre meu.

Però la negror del teu cor

em fa témer que no es compliran

els meus desitjos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada