Deixa’m el teu cos
vibrant damunt del meu cos,
una comunió.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
diumenge, 31 de desembre del 2023
Pujo els darrers esglaons
Pujo els darrers esglaons
d’una escala s’acaba.
I pel davant me n’espera
una nova, més llarga i coberta
per una boira que els sol
dels dies anirà esvaint.
Cada pas, cautelós,
alegre, poruc,
il·lusionant,
vindran de nou
amb la lluna que és pon
de vegades tota blanca,
altres creixent o minvant
i també, n’hi haurà
que s’amagui
per vigilar-me des de la foscor.
Miro al cel i em pregunto que m’espera.
Si les ferides d’aquest
que ara marxa se’m curaran
o es faran més profundes.
Si em quedaran paraules
per alliberar el cor
i si els ulls et tornaran a veure.
Un incert futur que com sempre
m’espera sota la llum tentinejant
d’un fanal que es vol apagar.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/blog-post.html
dissabte, 30 de desembre del 2023
El poble s’ha quedat buit d’infants
El poble s’ha quedat buit d’infants.
Primer en nombre,
després en interès.
El carrer ha perdut l’encant
i els jocs hi són enllaunats.
En el ressopó de la nit de Nadal,
explicava als petits de casa
els que fèiem nosaltres en mig del carrer,
jugant tota la colla.
En mig del carrer, i els cotxes?
No n’hi havia tants.
La gent seia a les portes de les cases
i xerraven mentre nosaltres anàvem
carrer amunt i carrer avall.
Jocs que ara només són vius
entre la memòria i les veus dels més vells.
Allí jugàvem a les estàtues,
allí fèiem el de cuita i amagar,
mes enllà fèiem curses pels carres,
la goma elàstica,
llavors de nenes però que nosaltres
no enteníem de separacions,
la corda voltant per sobre els nostres caps
i per sota les cames...
Pinta somriures aquests records
que gairebé duraran el temps d’un somni
i s’esvairan en despertar.
Però qui sap si...
de nou podrien reviure
en un proper estiu.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/12/quan-ens-trobavem-i-jugavem-records.html
Estic en un bar
Estic en un bar,
com sempre sol.
Be, sol no,
avui m’acompanya
una ampolla mig plena ara,
m’estic entrenant
per les darreres ocasions
d’aquestes festes.
Hi hem d’anar entrenats,
no sigui que féssim el ridícul
davant la família
i soltéssim allò
que ens hem anat aguantant tot l’any.
I mentre l’ampolla es va buidant,
el meu astorament va creixent.
Amb cada glop imatges
que ja no recordava,
m’han anat visitant,
algunes amb sorpresa
per realment no recordar-les,
altres pel dolor que m’infringeixen,
unes altres perquè crec
que no tenen res a veure amb mi.
Vull fer un altre glop,
el darrer em promet.
Se que m’enganyo.
Avui, ara,
vull baixar al meu propi infern
i veure si en sóc capaç
de sortir-me’n viu
d’aquesta dura batalla.
El rom m’ajuda a creure
que puc creure
en poder vèncer
aquesta quimera interna.
No, ara, ja no faré cap glop més.
Per fi m’ho he promès a mi mateix.
A menys que n’enceti
una altra d’ampolla,
cosa que realment
m’estic replantejant seriosament.
Si jo pogués donar-li la culpa
de tot a la persona
amb qui ara mateix hi penso!
Qui sap si ...
en algun moment guanyaré
aquesta lluita interna i sorda?
https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/acodados-y-mudos.html
Cauen les gotes
Cauen les gotes
del cos moll per fer núvols
i viure silent.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/06/blog-post.html