dimecres, 3 de maig del 2023

Vens de nou a mi

 


PRIMO VERE

3. Veris leta facies

 

Veris leta facies

mundo propinatur,

hiemalis acies

victa iam fugatur,

in vestitu vario

Phebus principatur,

nemorum dulcísono

que cantu celebratur.

Flore fusus gremio

Phebus novo more

risum dat, hoc vario

iam stipata flore.

Zephyrus nectareo

spirans in odore;

certatim pro bravio

curramus in amore.

Cytharizat cantico

dulcis Philomena,

flore rident vario

prata iam serena,

salit cetus avium

silve per amena,

chorus promit virginum

iam gaudia millena.

 

A LA PRIMAVERA

3. L’alegre rostre de la primavera

 

L’alegre rostre de la primavera

al món s’ofereix;

la cruesa hivernal,

vençuda, ja fuig.

Amb vestits varis

Flora reina,

la qual, amb el cant de dolços dels boscs,

és celebrada.

Enganxat a la falda de Flora,

Febus, com si fos la primera vegada,

somriu davant tal varietat

de vegetació ja atapeïda.

Zèfir bufa

amb olor de nèctar.

Amb ímpetu, pel premi,

correguem cap a l’amor!

Canta com acompanyada de cítares

la dolça Filomena;

amb flors variades

riuen els prats ja serens.

Un esbart d’ocells voleteja

pels llocs agradables del bosc;

un cor de donzelles ja ofereix

un miler de goigs.

 

 

 

Vens de nou a mi

després d’un hivern

sec de mots

i fred l’alè.

Retornes

com la primavera,

florida de paraules

i d’intencions,

m’escalfa el vent

que et surt de dins

i em fa creure que tornarà

a florir el meu cor.

Oh! Fortuna,

si de nou arribessis

com primavera

per verdejar

les meves paraules

i fer dels dits branques

i deslliurar el niu

on criar tots

els meus sentiments.

Si de nou fossis,

 ma primavera!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada