Torna la Fortuna

 

2. Fortune plango vulnera   Fortune plango vulnera stillantibus ocellis, quod sua michi munera subtrahit rebellis. Verum est, quod legitur fronte capillata, sed plerumque sequitur Occasio calvata. In Fortune solio sederam elatus, prosperitatis vario flore coronatus. Quicquid enim florui felix et beatus, nunc a summo corrui gloria privatus. Fortune rota volvitur: descendo minoratus; alter in altum tollitur; nimis exaltatus rex sedet in vertice caveat ruinam! nam sub axe legimus Hecubam reginam.

2. Plore per les ferides de la fortuna   Plore per les ferides de la fortuna amb ulls llagrimosos, perquè la rebel m’arrabassa els seus favors. És veritat que està escrit que té alguns pèls al front; però generalment segueix després que “l’ocasió la pinten calba”1. Al tron de la fortuna m’havia assegut jo, elevat, coronat amb les variades flors de la prosperitat. I en veritat, tant com vaig florir feliç i content, després, des del més alt, vaig caure, privat de la glòria. La roda de la fortuna gira; jo descendesc humiliat; un altre és portat cap amunt. Exalçat en excés, el rei seu al cim; però que estiga en guàrdia contra la ruïna, perquè sota l’eix llegim que la reina és Hècuba2.

Torna la Fortuna a concedir els favors quan vol i mentrestant l’humà enamorat plora la solitud en que l’ha deixat. Oh! Si l’excels regal em fos donat del teu Amor Fortuna, que podria jo ja desitjar, mes que acabar els dies en ton abraçada càlida i deixant eixuts els llavis de tant besar-te