Com la fortuna

 

FORTUNA IMPERATRIX MUNDI 1. O Fortuna O Fortuna, velut Luna statu variabilis, semper crescis aut decrescis; vita detestabilis nunc obdurat et tunc curat ludo mentis aciem, egestatem, potestatem dissolvit ut glaciem. Sors immanis et inanis, rota tu volubilis, status malus, vana salus semper dissolubilis, obumbrata et velata michi quoque niteris; nunc per ludum dorsum nudum fero tui sceleris. Sors salutis et virtutis michi nunc contraria, est affectus et defectus semper in angaria. Hac in hora sine mora corde pulsum tangite; quod per sortem

FORTUNA, EMPERADRIU DEL MÓN 1. O, Fortuna O, Fortuna, com la lluna, de condició variable, sempre creixes o decreixes! La detestable vida primer atordeix i després estimula, com a joc, l’agudesa de la ment. La pobresa i el poder els dissol com el gel. Sort cruel i inútil, tu ets una roda voluble de condició dolenta; vana salut, sempre dissoluble, coberta d’ombres i velada brilles també per a mi; ara, pel joc de la teua maldat, porte l’esquena nua. La sort de la salut i de la virtut ara m’és contrària; els afectes i les mancances vénen sempre com a cosa imposada1. En aquesta hora, sense demora, sentiu els batecs del cor2, el qual, per atzar,

Com la fortuna, variable, a cops absent, de vegades exultant. Promets regals, regales silencis, deixes petons a l’aire i encareixes les carícies. O bella! Que com la fortuna promets i amagues. Em queda només el record del passat i el regust dels somnis que m’has promès