dilluns, 1 de maig del 2023

Com la fortuna

 


FORTUNA IMPERATRIX MUNDI

1. O Fortuna

O Fortuna,

velut Luna

statu variabilis,

semper crescis

aut decrescis;

vita detestabilis

nunc obdurat

et tunc curat

ludo mentis aciem,

egestatem,

potestatem

dissolvit ut glaciem.

Sors immanis

et inanis,

rota tu volubilis,

status malus,

vana salus

semper dissolubilis,

obumbrata

et velata

michi quoque niteris;

nunc per ludum

dorsum nudum

fero tui sceleris.

Sors salutis

et virtutis

michi nunc contraria,

est affectus

et defectus

semper in angaria.

Hac in hora

sine mora

corde pulsum tangite;

quod per sortem

 

FORTUNA, EMPERADRIU DEL MÓN

1. O, Fortuna

O, Fortuna,

com la lluna,

de condició variable,

sempre creixes

o decreixes!

La detestable vida

primer atordeix

i després estimula,

com a joc, l’agudesa de la ment.

La pobresa i

el poder

els dissol com el gel.

Sort cruel

i inútil,

tu ets una roda voluble

de condició dolenta;

vana salut,

sempre dissoluble,

coberta d’ombres

i velada

brilles també per a mi;

ara, pel joc

de la teua maldat,

porte l’esquena nua.

La sort de la salut

i de la virtut

ara m’és contrària;

els afectes

i les mancances

vénen sempre com a cosa imposada1.

En aquesta hora,

sense demora,

sentiu els batecs del cor2,

el qual, per atzar,

 

 

 

Com la fortuna,

variable,

a cops absent,

de vegades exultant.

Promets regals,

regales silencis,

deixes petons a l’aire

i encareixes les carícies.

O bella!

Que com la fortuna promets

i amagues.

Em queda només

el record del passat

i el regust dels somnis

que m’has promès

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada