Amb l’escalfor

 

4. Omnia sol temperat   Omnia sol temperat purus et subtilis, nova mundo reserat facies Aprilis, ad Amorem properat animus herilis, et iocundis imperat deus puerilis. Rerum tanta novitas in solemni vere et veris auctoritas iubet nos gaudere, vias prebet solitas, et in tuo vere fides est et probitas tuum retinere. Ama me fideliter! fidem meam nota: de corde totaliter et ex mente tota sum presentialiter absens in remota, quisquis amat taliter, volvitur in rota.

4. El sol tot ho suavitza   Tot ho suavitza el sol pur i subtil; al món s’obri la nova cara d’abril; cap a l’amor s’afanyen els nobles sentiments, i als feliços els comanda el déu infantil. Tantes coses noves a la solemne primavera, i l’autoritat primaveral, ens manen gaudir; ens ofereixen els mitjans habituals; i a la teua primavera és just i honrat conservar el que és teu. Estima’m fidelment; observa la total fidelitat del meu cor i de tot el meu pensament. És com si fos present encara que em trobe absent en llocs remots; aquell qui ama de tal manera gira en la roda.

Amb l’escalfor d’un nou sol que ja ens il·lumina la primavera i ens escalfa els cors. M’he mantingut fidel en la penombra de l’hivern, esperant gaudir-te cos a cos en la penombra d’un migdia calorós. Estimar-te en el silenci de les mirades i el tacte d’esme, memòria viva de tots els records. Reconèixer el cos estimat, estirat al costat entre llençols de cotó i de setí. Que més vols sinó ferir-te amb el meu destí, que és estimar-te fins la fi?