divendres, 5 de maig del 2023

Siguis la meva Venus

 



5. Ecce gratum

 

Ecce gratum

et optatum

Ver reducit gaudia;

purpuratum

floret pratum,

Sol serenat omnia.

Iam iam cedant tristia!

Estas redit,

nunc recedit

Hyemis sevitia.

Iam liquescit

et decrescit

grando, nix et cetera;

bruma fugit,

et iam sugit

Ver Estatis ubera;

illi mens est misera,

qui nec vivit,

nec lascivit

sub Estatis dextera.

Gloriantur

et letantur

in melle dulcedinis,

qui conantur,

ut utantur

premio Cupidinis;

simus iussu Cypridis

gloriantes

et letantes

pares esse Paridis.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5. Heus ací l’agradable primavera

 

Heus ací que l’agradable

i desitjada

primavera torna a portar l’alegria;

vestit de púrpura

floreix el prat;

el sol ho asserena tot.

Que se’n vaja ja la tristesa!

L’estiu torna;

ja s’allunya

la duresa de l’hivern.

Ja es fonen

i decreixen

el gel, la neu i les altres coses;

l’hivern fuig,

i ja s’alleta

la primavera dels pits de l’estació estival.

Té un esperit miserable

qui no viu

ni gaudeix

sota la protecció de l’estiu.

Es glorifiquen

i s’alegren

en la dolçor de la mel

els qui s’esforcen

per gaudir

del premi de Cupido.

Obeïm l’ordre de Venus

que, gloriosos

i alegres,

siguem semblants a Paris!

 

Siguis la meva Venus

i ensenya’m

els camins de l’Amor

que em duran

per sempre amb tu.

Lluny dels foscos

i fred hiverns

de l’absència i del silenci.

Vull cavalcar

en primavera i estiu

amb l’escalfor

del teu foc intern

i sentir per sobre,

la pell ardent

i el desig complert.

Gastem els focs d’artifici

que ens queden

i enlluernem les nits

amb la nostra estima,

amb tacte,

petons closos

i l’esperit lliure de temors.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada