Sobre la taula de nit
del meu dormitori,
tinc de fa temps un llibre.
Podria dir que ple de pols
per no llegir-lo,
però t’enganyaria,
li trec cada jorn,
miro la tapa
i penso en tots els moments
en que m’ha acompanyat.
El primer petó
que ens va veure deixar
en els nostres llavis.
Les llàgrimes d’angoixa
que sovint em sortien
pres en la soledat
d’unes jornades
lluny del teu costat.
En mirar-lo,
em venen a glops moments
de la nostra vida
i de vegades
s’ericen els pèls del cos,
recordant-los.
I gairebé sempre
em solto a escriure
uns petits versos,
ja sigui veient el seu llom,
mirant la portada.
Aquest llibre
és la nostra vida
tot i que no en diu res d’ella,
ni tant sols
per aproximació.
La vida,
la nostra és,
en el que l’envolta,
allò que possiblement
el llibre ha vist passar.
No puc guardar-lo
en cap prestatge.
Ni embolcallar-lo
en papers fins i bonics
per regalar-te’l.
És massa important,
pel que hem viscut plegats.
Avui és un altre aniversari.
El nostre.
De quan va arribar
a les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada