En un racó del meu món,
tinc una mica amagat
un grapat de gotes d’aigua
que juguen a mullar-me
i tenen dos peixos taronja
que no se com hi han arribat.
En un racó del meu món,
m’hi amago i faig del temps
un elàstic amic callat,
l’estiro o l’escurço
i a ell li és igual.
En un racó del meu món,
a la vora del llac,
hi he deixat la infantesa,
i poc a poc la resta de la vida
se me n’ha anat gastant.
Ara, en un racó del meu món,
he perdut la corona i el tron.
Ara, el meu racó del món,
ja ha deixat de ser amagat.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/04/estany-valveralla.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada