Guardat en el racó
on els somnis
encara eren vius,
i les deixalles
de tots els ahirs viscuts
eren les seves vestimentes.
Allí en les golfes
havien estat
durant tots aquells anys
guardant els tresors
de les meves infanteses.
Hi havia les restes atrotinades
d’un vell piano
que m’havia regalat
els més bells sons
d’aquell llunyà temps,
el que per un temps
m’havia fet somiar
en composar
per un amor perdut
les millors cançons
amb que gaudir
de la seva companyia.
Pensava
que a quatre mans,
podríem compartir
el nostre mon
fins arribar a la fi
dels nostres dies.
Quan el piano
va endormiscar-se,
el nostres somnis
es van desfer.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/04/sons-sords.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada